Mentre algunes marques escullen millennials com rostres de les seves campanyes, altres prefereixen dones adultes que superen l’edat d’una model estàndard, però sacien, amb escreix, la quota necessària d’estil.

Fa pocs dies, quan l’actriu Lauren Hutton, de 73 anys, va ser revelada com cara i cos de l’última col·lecció de roba interior de Calvin Klein, els mitjans de comunicació i les webs de moda van fer ressò de l’esdeveniment. Hutton, tot i que va modelar durant gran part de la seva vida, es va convertir sobtadament en la última ambaixadora d’un tema que afligeix per igual a editorials de moda, passarel·les i dissenyadors: l’edat dels models.

Des de fa un parell d’anys, varies dones de 60 en endavant s’han instal·lat amb força en el món de la moda, si bé estan lluny de convertir-se en majoria i encara segueixen sent polèmica en boca de tots. Un dels casos més paradigmàtics i sonats, per exemple, va ser el de l’escriptora nord-americana Joan Didion, qui fa un parell d’anys, i amb més de 80 anys d’edat, va protagonitzar una popular campanya de la marca francesa Céline.

També periodista, Didion va mantenir una relació estreta amb la moda al llarg de la seva vida, però la decisió d’utilitzar la seva imatge per a promocionar la marca va ser retreta per varis, amb els que no es congraciava el vincle entre l’intel·lectual i la publicitat. L’aparició d’una model no professional de 100 anys per a festejar el centenari de la revista Vogue també va trobar els seus detractors.

En altres casos, no obstant això, les models majors de 60 van ser celebrades casi unànimement, com va ser amb Christie Brinkley, de 63, que va ser portada del cèlebre Swimsuit Issue de Sports Illustrated, o Iris Apfel, una icona novaiorquèsa que es va convertir en la cara de la marca australiana Blue Illusion.

Per a Daphne Selfe, per exemple, la carrera en modelatge la va aconseguir enlairar als 70 anys, encara que ja portava mig segle dins de l’industria. “El meu físic és el que fa que les fotos funcionin”, va admetre la model a SModa, poc abans de guanyar el Récord Mundial Guinness per ser la supermodel de major edat del món. “Abans solia tenyir-me els cabells, però vaig deixar de fer-ho per que era massa car i laboriós”, va dir Selfe, que es destaca per una llarga melena gris en totes les fotografies.

Céline Spring 2015 Campaign

A post shared by @didiondoc on

El cas de Carmen Dell’Orefice no dista del de Selfe: després de retirar-se de la moda quan encara era una noia de vint anys, Dell’Orefice admet tenir més treball en els últims 25 anys que al llarg de la seva carrera. Si bé va treballar amb els fotògrafs Richard Avedon i Irving Penn en els seus inicis, les recents campanyes de Rolex i Target, entre altres marques, confirmen el seu atractiu per a l’industria.

Per a Kim Winser, fundadora de la marca Winser London, “el desig de vincular-se amb figures rellevants, però a les que aspirem assemblar-nos, ha estat captada per les marques i els agents de casting, els que gradualment les integren a las seves estratègies de negoci”.

No obstant això, segons Harriet Close, fundadora de l’agència Close Models, per a models d’entre 25 i 82 anys, existeix una tensió constant entre apel·lar a dones majors i voler atreure a una audiència jove. Per a Close, les models de més de 60 anys “no són utilitzades tant como hauria: és genial veure un abillament dissenyat per a que ho usi una dona i no una nena. La població està envellint i es necessita veure representada en la moda”, va comentar a The Guardian. Malgrat això, Close va assenyalar la necessitat de que l’estratègia es converteixi en costum: “a vegades és temporal: cosa que es fa durant una temporada, i després tot torna a ser com abans”.

Wearing a @guopeiofficial creation ❤️

A post shared by Carmen Dell Orefice (@carmendellorefice_official) on